EL SOMNI DE LA REINA MAB


ROMEO. Anit vaig tenir un somni.

MERCUTIO.                                             Jo també.

ROMEO. Quin era el teu?

MERCUTIO.      Que els que somnien menteixen sovint.

ROMEO. Des del seu llit, somniant veritats.

MERCUTIO. Ja veig que ha estat amb tu la reina Mab.                                                 Ella és la llevadora de les fades,                                                                                                   la seva mida és com la pedra d’àgata                                                                                      que tenen a l’anell els cancellers.                                                                                L’arrosseguen un tonc de petits àtoms                                                                                        i entra pel nas dels homes adormits.                                                                                          Els radis del seu cotxe són cames de libèl.lules;                                                                    la capota és un ala de llagosta;                                                                                                        les regnes, un filat de teranyina;                                                                                                  els collarets, fulgors aquàtics de la lluna;                                                                                el fuet és un ós de grill; la corda un bri                                                                                    de seda; el seu cotxer, un mosquit vestit de gris                                                                 (ni la meitat de llarg que un cuc rodó                                                                                         tret del dit peresós d’una  noieta).                                                                                             La carrossa és una avellana buida                                                                                muntada per un esquirol fuster, o un corc,                                                                         que són els constructors de carrosses de fades.                                                                     I és amb aquests arreus que recorre de nit                                                                    cervells d’amants, que aleshores somnien amb l’amor;                                               genolls de cortesans, que somnien amb adulacions;                                                         dits d’advocats, que somnien a l’acte amb honoraris;                                                        llavis de dames, que somnien besos;                                                                                      llavis que Mab, ferotge, emplena de butllofes                                                                perquè tenen l’alè saturat de dolçor.                                                                                           I de vegades entra al nas d’un cortesà                                                                                        que de seguit somnia amb una nova presa;                                                                              o amb la cua d’un porc pesigolleja                                                                                               el nas d’un capellà que dorm                                                                                                            i que, a l’acte, somnia amb beneficis.                                                                                        De vegadesdavalla coll avall d’un soldat                                                                              que aleshores somnia que degolla estrangers,                                                                         i veu bretxes, enganys, espases espanyoles                                                                              i bons vasos de vi, i sent timbals batent                                                                                que el desperten de cop, i així espantat,                                                                              deixa anar un bon parell d’oracions                                                                                           i torna al son. Aquesta és la mateixa Mab                                                                               que trena les crineres dels cavalls a plena nit                                                                           i masega els cabells que embullen els follets                                                                             i que, en desembullar-se, profetitzen desgràcies.                                                                  I quan les noies s’ajeuen d’esquena,                                                                                           és aquesta la bruixa que les prem,                                                                                              les ensenya a concebre i a ser dones                                                                                           de bon tenir. I també…

ROMEO.                              Prou, Mercutio, prou!                                                                 Que no parles de res!

MERCUTIO.                        És cert: parlo de somnis,                                                           que són els fills d’un cervell desvagat,                                                                                nascuts de la més vana fantasia,                                                                                               més prima de substància que l’aire,                                                                                        més inconstant que el vent, que ara festeja                                                                             el pit glaçat del nord, i que, enutjat,                                                                                              se’n va d’allí bufant, i cap al sud,                                                                                          gotejant de rosada, gira el rostre.

(William Shakespeare, Romeo i Julieta, Acte I, Escena IV. Traducció de Salvador Oliva.)

Anuncios

Una respuesta a “EL SOMNI DE LA REINA MAB

  1. This is a very special dream.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s