TIMÓ D’ATENES


TIMÓ. Per què hauríeu de ser vosaltres els que, entre tants milers, us heu guanyat aquest títol afectuós [els meus amics], si no fos perquè viviu en el meu cor? Jo m’he dit a mi mateix moltes més coses bones d evosaltres que no pas el que la vostra modèstia pot dir a favor vostre. Fins a aquest punt em fio de vosaltres. Ah, déus, em dic, ¿quina necessitat tindríem dels amics, si no els necessitéssim mai? […]

TIMÓ. Deixa’m mirar-te encara. Tu, muralla que encercles aquests llops, enfonsa’t dins la terra i no defensis més Atenes! esdeveniu incontinents, matrones. Infants, desobeïu! esclaus i folls, arranqueu dels seus bancs els senadors vells i arrugats, i governeu en comptes d’ells. Vosaltres, joves verges, convertiu-vos en meuques, ja des d’ara; feu-ho davant dels vostres pares. I els que deveu diners, aguanteu fort i no els torneu; sortiu amb ganivets per tallar el coll als vostres creditors! Criats, robeu; els vostres amos són més lladres que vosaltres; roben a l’empar de la llei. Criada, ves al llit amb el teu amo, ja que tens la mestressa en el bordell. Noi de setze anys, pren al teu pare ranquejant l’encoixinada crossa i obre-li al cap a cops. Pietat i temor, respecte als déus, pau, veritat, justícia, devoció familiar, repòs nocturn, bon veïnatge, instrucció, bones maneres, arts i oficis, rangs, observances, lleis, costums, degenereu cap als camins contraris i deixeu viure el caos. Pestes connaturals a l’home, amontegueu les vostres poderoses i infeccioses febres sobre Atenes, madura per al cop. Tu, ciàtica freda, mutila els nostres senadors fins que coixegin amb la mateixa turpitud que la seva moral. Luxúria i llibertinatge, entreu a l’esperit i al moll de l’os dels nostres joves, perquè puguin lluitar contra el corrent de la virtut, i es neguin en el vici. Que la ronya i les pústules germinen en el pit dels atenencs, i tinguin per collita una epidèmia de lepra! Que es propagi el contagi d’un alè a un altre alè, perquè amistat i companyies siguin només verí. Detestable ciutat, de tu no m’enduré res més que la nuesa; aquí tens el mantell i els anatemes més forts que mai. Timó va a viure al bosc per descobrir que l’animal més fer té més bondat que els homes. Que els déus confonguin (escolteu-me tots vosaltres, déus) els atenencs de dintre la muralla, i els de fora, i facin que Timó, mentre es vagi fent vell, senti més i més odi contra els homes, rics i pobres. Amén.

Què pot haver passat entre el discurs de benvinguda a un banquet de l’amfitrió ufanós (acte I, escena II) i la fosquíssima maledicció d’una ànima ennegrida (acte IV, escena I)???

Paràbola de la condició mesquina i desagaïda de l’home, Timó d’Atenes se centra en la tràgica i tardana anagnòrisi existencial d’un home extremadament generós que, quan se li gira la truita i s’arruïna per excés de prodigalitat, tots els que havien rebut els seus regals i atencions l’abandonen en la dissort. Pregonament decebut, marxa d’Atenes convertit en un eremita misantrop, viu en una cova en un bosc (on, ironia tràgica, troba or) defugint el contacte humà i s’alimenta d’arrels fins que pren la decisió de, literalment, cavar-se la pròpia tomba, escriure’s un rabiós epitafi maleint tots els éssers humans i a la fi morir-se sense haver perdonat ningú. Timó només se sentia feliç donant perquè així guanyava/comprava l’afecte i l’admiració dels seus conciutadans, tots dos insincers i desoladament fatídics.

Només el filòsof mordaç i cínic (del grec “kunos” que significa “gos”) Apemant, que es riu i desconfia de la hipòcrita bondat humana, s’atreveix a riure’s de Timó i a titllar-lo d’ingenu, fatu i foll. De tan hiperbòlic pot resultar fins i tot divertit un exemple del diàleg entre tots dos misantrops quan es retroben al bosc a l’acte IV (escena III):

APEMANT. Que la pesta de la companyia caigui damunt teu. Jo tinc por del contagi i prefereixo retirar-me. Quan no tingui res més a fer, et tornaré a fer una visita.

TIMÓ. Quan al món no hi quedi res de vivent, llevat de tu, seràs benvingut. Preferiria ser el gos d’un captaire que no pas Apemant.

APEMANT. Ets el súmmum de tots els folls vivents.

TIMÓ. Tant de bo fossis prou net per escupir-te a sobre.

APEMANT. La pesta sobre teu! Tots els renecs són massa bons per a tu.

TIMÓ. Tots els canalles que hi ha al teu costat són purs.

APEMANT. No hi ha lepra pitjor que les teves paraules.

TIMÓ. deus voler dir quan t’anomeno. Et pegaria fort, però no em vull infectar les mans.

APEMANT. Ah, si la meva llengua te les podués eixar podrides!

TIMÓ. Vés-te’n d’aquí, cadell de dos bastard. La ràbia de veure’t viu em mata; em fas venir mareig.

APEMANT. Tant de bo et rebentessis.

TIMÓ. Marxa, canalla insuportable! Sento perdre aquest roc per culpa teva. [Li tira un roc]

APEMANT. Bèstia!

TIMÓ. Desgraciat!

APEMANT. Gripau!

TIMÓ. Brètol, brètol, brètol!

ETC. ETC.

Paral.lelament, en segon pla i en una trama que s’hagués pogut desenvolupar millor, un capità d’Atenes, Alcibíades, pateix una decepció semblant que li porta a la rebel.lia contra els decadents i corruptes senadors atenencs i a prendre finalment la ciutat sotmesa a la seva espasa venjadora.

Fitxa tècnica (Timon of Athens)

William Shakespeare (1564-1616)

Data probable: 1607-08 (primera obra, Enric VI, part I, 1589 – darrera, Els dos nobles cavallers, “The two noble kinsmen”, en col.laboració amb John Fletcher, 1614).

Extensió: 2.512 versos                                                                                                                   (la més curta, La comèdia dels errors, 1.786 v – la més llarga, Hamlet, 4.024 v).                                                                                                                                                                      Acte I:  578 versos.                                                                                                                      Acte II: 296 v.                                                                                                                                Acte III: 571 v.                                                                                                                                      Acte IV: 678 v.                                                                                                                                 Acte V: 389 v.

Percentatge vers (73%) / prosa (27%)

Dramatis Personae:

Timon (865 versos); Lucius, Lucullus i Sempronius (senyors aduladors de Timó que gaudeixen de la seva hospitalitat, favors i regals però després l’abandonen, 0, 33 i 27 v); Ventidius (Timó el lliura de presó pagant els seus deutes, hereta però també renuncia a ajudar-lo, 9 v); Alcibíades (163 v); Apemant (243 v); Flavi (lleial criat de Timó que no l’abandona en la desgràcia, 207 v); Faminius, Lucilius i Servilius (servidors de Timó, 29, 45 i 17 v); Hortensius, Caphis, Philotus i Titus (criats dels senadors que proven de cobrar els deutes que Timó adquireix per la seva prodigalitat, 11, 21, 6 i 14 v); un Poeta i un Pintor (també aduladors interessats, 111 i 73 v); un Orfebre i un Mercader (12 i 11 v); un vell atenenc (es queixa que la seva filla és pretesa per uun criat de Timó, però es conforma amb la dot que aquest li atorga, 29 v); tres estrangers (31, 6 i 1 v); un Foll (22 v); tres Senadors (91 63 i 35 v); tres Bandits (14, 7 i 10 v); Phrynia i Timandra (concubines de Alcibíades, 3 i 7 v); altres caracters (Cupid i Amazones en disfressa, senyors, senadors, soldats, un patge, missatgers, criats i altres servents).

Importància per nombre de versos: 1) Timó (Timó); 2) Apemant (Apemantus); 3) Flavi (Flavius); 4) Alcibiades.


Escena: l’acció a Atenes i un bosc dels afores de la ciutat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s