TITUS ANDRÒNIC


Sens dubte, “the most lamemntable” tragèdia de Shakespeare, tan “gore” i peculiar que  molt sovint s’ha provat de negar-li l’autoria per presevar-li el nivell al canon del dramaturg déu. “Titus Andrònic és una de les obres més estúpides i poc inspirades que s’han escrit mai; és increïble que Shakesperae hagi tingut reevs a veure”, va escriure T. S. Eliot. Efectista i despropocionada, gira entorn de la venjança, la crueltat i la maldat que se satisfà a si mateixa (evil for evil’s sake). Tot i així, va gaudir de molt d’èxit i tres edicions en vida de Shakespeare… com és la natura humana!

Heus aquí l’argument (acompanyem cada fet luctuós d’un numeret per tal d’anar fent comptes):

Saturní i Bassià volen ser elegits emperadors de Roma en el moment que Marc Andrònic anuncia l’arribada triomfal del  seu germà Titus, després d’una llarga guerra contra els gots on ha perdut 20 fills. Davant el panteó familiar es disposa a enterrar el seu 21è fill caigut [1] i com a ofrena als déus sacrifica Alarbus [2], el primogènit de Tamara, reina dels Gots, que ha estat capturada juntament amb el seu amant, el pervers moro Aaron.

Titus s’assabenta pel seu germà que ha estat escollit per regir els destins de Roma, però per la seva edat refusa i dóna suport a Saturní, qui tria la filla de Titus, Lavínia, com a esposa. Però el seu germà Bassià la reclama doncs estan enamorats i, enfurismat, Titus tracta d’impedir-los la fuga. Per ajudar-los, s’interposa Muci (Mutius), fill de Titus i germà de Lavínia, que resulta mort [3] a mans del seu propi pare. Aleshores el nou emperador Saturní decideix prendre com a esposa la reina Tamora. Els seus dos fills, Demetri i Quiron, instigats per Aaron i amb el vist-i-plau de la seva mare, aprofiten una cacera per matar Bassià [4] i violar i mutilar Lavínia [5], tallant-li la llengua i les mans. Mentrestant Aaron prepara falses proves perquè acusin d’aquests fets a dos fills de Titus, Quintus [6] i Marci [7], pel qual seran executats, però abans Aaron fa creure Titus que si es talla una mà l’emperador perdonarà la vida als seus fills, i així ho fa, de manera que poc després Titus rebrà el cap dels seus dos fills juntament amb la seva pròpia mà com a prova de l’engany.

Titus sembla embogir; Lavínia tracta com pot de delatar els criminals, assenyalant el passatge de Filomela de les Metamorfosis d’Ovidi i finalment aconsegueix amb els monyons escriure amb un pal a la sorra “Stuprum Chiron – Demetrius”.

Les trompetes anuncien el naixement d’un fill de la reina Tamora, un negret bastard que és en realitat fills dels seus amors amb Aaron; la dida li porta amb ordres de matar-lo però el seu pare s’entendrirà i el defensarà, i acabarà matant la dida [8] i tramant la mort de la llevadora perquè no restin testimonis.

Per altra banda, i com de pas, un Camperol (a Clown) que porta un missatge de part de Titus a l’emperador serà penjat [9].

Pensant que Titus ha perdut el cap s’hi presentaran a casa seva, Tamora i els seus fills disfressats com a Venjança, el Rapte i el Crim. Quan volen marxar Titus reté Demetri [10] i Quiron [11]  i els degolla, dessagna i esbudella per tal de convertir-los en pastissos de carn i donar-los a menjar en la festa final a la seva mare. En aquest macabre banquet final, Titus mata per pietat la seva pròpia filla [12] i, abans de matar Tamora [13] li explica que s’ha cruspit els seus fills en forma de pastís. L’emperador mata Titus [14] i l’únic fill supervivent d’aquest, Luci, mata Saturní [15]. En un discurs final Marc Andrònic explica els fets per justificar la venjança i es proclama Luci com a nou emperador amb la promesa de guarir Roma i de torturar i matar cruelment Aaron el moro [16], que abans havia confesat tots els seus delictes per tal d’evitar a canvi la mort del nadó bastard.

Semblant catàleg de fets violents (fins a 16 atrocitats, quin festival!) pot ser resumit així en una mena de “Who’s who in the killer world”:

Titus Andrònic: mata el seu fill Muci; a Tamora, reina dels Gots; els seus dos fills, Quiron i Demetri; i finalment la seva pròpia filla, Lavínia.

Els fills de Titus sacrifiquen Alarbus, el primogènit de Tamora.

Quiron i Demetri assassinen Bassià i violen i mutilen la seva dona i filla de Titus, Lavínia, per venjar-se de la mort del seu germà Alarbus.

Saturní, l’emperador romà, ordena la mort dels fills de Titus, Marci i Quintus, acusats falsament dels fets comesos contra Lavínia; fa matar el pagès que li porta un missatge de Titus i finalment al propi Titus Andrònic, després que aquest matés la seva dona Tamora.

Luci, el fill gran de Titus, assassina Saturní com a revenja, i un cop anomenat emperador, ordena la mort de l’amant de Tamora, Aaron.

Aaron, el moro, mata la dida que li mostra el seu fill hagut amb Tamora.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Gaudiu-ne d’alguns fragments significatius:

AARON. Primer, heu de saber que l’he tingut amb l’emperadriu. [el fill bastard]

LUCI. Ah, dona insadollable i luxuriosa!

AARON. Res, Luci, res; només una obra de caritat, comparat amb el que ara us contaré. Van ser els seus dos fills que van matar Bassià, i van gtallar la llengua a la vostra germana i la van violar; li van tallar les mans i la van arreglar com ja sabeu.

LUCI. Desgraciat canalla! ¿D’això en dius “arreglar”?

AARON. Bé, la van rentar i la van retallar i arreglar; va ser un joc arreglat pels que ho van fer.

LUCI. Bèsties salvatges i canalles com tu.

AARON. De fet, vaig ser el tutor que els va instruir. El foc de la bragueta ve de la seva mare, que és la carta segura per guanyar la partida. L’esperit sanguinari, crec, els ve de mi, que sóc un gos com cal per atacar de cara. Bé, que els teus fets siguin el testimoni del meu mèrit. Jo vaig arrossegar els vostres germans a aquella fossa on van trobar el cos mort de Bassià. Jo vaig escriure aquella carta que va trobar Andrònic i vaig amagar l’or esmentat a la carta, aliat amb la reina i els seus fills. ¿Què no ha s’ha fet, que no us donés motius de sofriment on no hi hagi la meva part de malvestat? Amb enganys, jo vaig fer que el vostre pare perdés la mà, i, quan la vaig tenir, me’n vaig haver d’anar per riure tant que gairebé se’m va partir en dues parts el cor. I jo estava espiant per un clivell del mur quan, per la seva mà, va rebre el cap dels seus dos fills; vaig contemplar les seves llàgrimes, i em vaig fer un tip de riure fins al punt que, de tant riure, vaig plorar com ell. I quan vaig explicar a l’emperadriu tot aquest joc, quasi es va desmaiar de gust pel meu relat, i em va fer vint petons per aquestes notícies.

GOT I. ¿Com pots dir això sense quedar vermell?

LUCI. ¿No tens remordiments per aquests fets?

AARON. Sí, per no haver-ne fet mil més. Fins i tot ara maleeixo el dia (tanmateix convençut que me’n queden ben pocs) que no em van deixar fer ni una maldat notòria, com matar un home, o ordir la seva mort, violar una noieta, o fer que ho fessin, acusar un innocent amb un fals jurament, sembrar l’enemistat entre els amics… Sovint he tret els morts dels seus sepulcres i els he posat dempeus davant de casa seva quan la família ja tenia la tristesa apagada, i els he escrit a la pell, com a l’escorça dels arbres, amb el meu ganivet i amb lletra romana: “no apagueu la tristesa, per més que estigui mort”. MIreu, he fet mil coses terrorífiques amb el mateix plaer de qui mata una mosca. I, en efecte, el remordiment que tinc és només de no haver-ne fet mil més.

Més endavant arriba l’hora de la venjança:

TITUS ANDRÒNIC. Vine, vine, Lavínia! Mira: els teus enemics estan lligats. Tapeu-los bé la boca; no els vull sentir dir res. Però que sentin les terribles paraules que us diré. Ah, canalles! Quiron i Demetri! Aquí teniu la font que heu embrutat amb fang; aquest bonic estiu tacat del vostre hivern! Li vau matar el marit. Per aquest crim infame, dos germans seus van ser condemnats a morir; a mi, em vam tallar una mà i me’n vam fer burla; les seves dolces mans, la seva llengua, i una cosa més estimada que les mans i que la llengua, la seva immaculada castedat, traïdors inhumans, vau ser vosaltres que per força li ho vau arrabassar! ¿Que respondríeu, si us deixés parlar? Canalles! Per vergonya, no gosarieu demanar clemència. Escolteu, miserables, com us torturaré. Encara em queda aquesta mà per tallar-vos la gola, mentre lavínia sosté amb els seus monyons la palangana que ha de recollir la vostra sang culpable. L avostra mare, ja ho sabeu, vindrà aquí a fer un banquet; es fa passar per la Venjança i es pensa que sóc boig. Escolteu-me, cabrons! Us moldré els ossos fins que quedin com pols i després amb la sang faré una pasta, i amb aquesta pasta faré un pastís de carn, que farciré amb tot el que teniu al vostre cap desvergonyit. Faré que aquella puta renegada de la vostra mare faci com fa la terra: que devori els seus fills. Aquest és el banquet que li tinc preparat, perquè pitjor que a Filomela vosaltres heu tractat la meva filla i jo ara em vengaré més cruelment que Progne. Va, prepareu el coll. Vine, Lavínia, recull la sang. Quan siguin morts, deixeu-me esmicolar els seus ossos per amassar-los com farina amb aquest líquid odiós. Dintre el pastís hi farem coure els seus caps fastigosos…

Efectivament, la font més clara és Ovidi, Les metamorfosis, VI. Progne es va casar  amb Tereu, rei de Tràcia, qui va sentir dessig per la germana de la seva dona, Filomela, i la va raptar i violar i perquè no el delatés li va tallar la llengua. Ella va revelar-ho tot teixint un tapís on s’hi representava tot el que havia passat i el va enviar a Progne: la venjança de les dues germanes va consistir en matar el seu fill Itis i servir-lo cuinat a Tereu en un banquet. Tot acava en les pertinents metamorfosis en tres ocells (Filomela és el rossinyol). Altres històries truculentes semblants apareixen al Romancero medieval castellà (“La infanticida”, “El cura y su penitencia”, etc.).

FITXA TÈCNICA (Titus Andronicus)

William Shakespeare (1564-1616)

Data probable: 1593-94 (primera obra, Enric VI, part I, 1589 – darrera, Els dos nobles cavallers, “The two noble kinsmen”, en col.laboració amb John Fletcher, 1614).

Extensió: 2.558 versos                                                                                                                   (la més curta, La comèdia dels errors, 1.786 v – la més llarga, Hamlet, 4.024 v).                                                                                                                                                                      Acte I:  508 versos.                                                                                                                      Acte II: 538 v.                                                                                                                                Acte III: 389 v.                                                                                                                                      Acte IV: 547 v.                                                                                                                                 Acte V: 576 v.

Percentatge vers (98%) / prosa (2%)

Dramatis Personae:

Saturní (emperador de Roma, 211 v); Bassià (el seu germà, escasa amb Lavínia, 63 v); Titus Andrònic (723 v); Marc Andrònic (265 v); Luci (el fill gran de Titus, 190 v); el jove Luci (fill de Luci, 45 v); Quintus i Marci (fills de Titus, acusats injustament de la mort de Bassià 29 i 33 v); Muci (fill de Titus que mor a mans del seu pare quan tracta de defensar Lavínia, 4v); Emili (noble romà, 21 v); Publi (fill de Marc Andrònic, 14 v); Semproni, Caius i Valentí (parents de Titus, 0 v); Alarbus (fill gran de Tamora, sacrificat al començament, 0 v); Demetri i Quiron (els altres fills de Tamora, 94 i 52 v); Aaron el moro (pervers amant de Tamora, 356 v); un Camperol (clown, porta un missatge de Titus a Saturní i és penjat, 21 v); Tamora (reina del Gots, 260 v); Lavínia (filla de Titus, violada i mutilada pels fills de Tamora, 60 v); una Dida (li presenta el seu fill a Aaron, tingut de Tamora, i és assassinada per mantenir el secret, 19 v); altres personatges (un capità, senadors, tribuns, oficials, soldats, missatgers, criats i gots).

Importància per nombre de versos: 1) Titus Andrònic; 2) Aaron; 3) Marc Andrònic; 4) Tamora; 5) Saturní; 6) Luci.

Escena: acció a Roma i els camps del voltant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s