CORIOLÀ


Coriolà és una interessant tragèdia política que posa en escena un subtil conflicte íntim amb conseqüències socials: Caius Marci és un excel.lent soldat al servei de la seva pàtria, una autèntica màquina de matar a la guerra, on gaudeix d’una excel.lent reputació, però alhora li manca la dimensió política i el domini dels impulsos que tant li convenen a la Roma del moment per assolir el reconeixement total i l’èxit social. En efecte, Caius Marci ha estat criat per la seva mare Volúmnia (a l’ambició de la qual està totalment sotmès) per ser un heroi èpic i rebre tots els merescuts honors, tal i com ho demostra a la conquesta de Corioli, d’on rebrà el sobrenom de Coriolà. Els senadors nobles i els patricis, admirats del seu heroïsme, el proposem com a cònsul, però per això ha de passar per un antic costum, per a ell humiliant: vestir-se la toga de suplicant i mostrar les ferides de guerra al poble perquè li concedeixi el seu vot. Coriolà menysprea radicalment el poble i sovint se li escalfa la boca i ho deixa anar: l’acusa de feblesa moral, covardia i volubilitat, tot i que, impulsat per la seva mare i el seu amic Meneni, ho intenta. Finalment no ho aconsegueix perquè els tribuns representants del poble, que l’odien pel seu orgull i les seves manifestacions elitistes i aristocràtiques de profund menyspreu, fan que els ciutadans el rebutgin provocant un motí, la seva ira i l’exili.

Ja fora de Roma, Coriolà, mogut pel desig de venjança,  s’unirà al seu màxim enemic, Aufidi, cap dels volscos contra qui ha lluitat moltes vegades, sempre triomfador. Aquesta poderosa coalició arribarà a les portes de Roma, on rebrà ambaixades per sol.licitar la pau i el perdó (dels seus amics, el general i  Meneni): només en un darrer intent desesperat, el convencerà la seva mare, acompanyada de la seva dona i el seu fill, però aquesta renúncia a destruir Roma significarà la seva pròpia destrucció, la seva mort a mans dels seus aliats volscs acusat de feblesa i traidorïa.

La figura materna, Volúmnia, resulta doncs absolutament rellevant en la creació i destrucció del caràcter tràgic de Coriolà, amb un panorama polític de rerefons força controvertit. L’obra s’ha interpretat com un debat sobre l’autoritarisme i el paper dels dieferents estaments socials en l’organització política i social de l’estat: uns la veuen com una defensa de l’aristocratisme i l’heroisme militar; altres, al contrari, destaquen la imposició del poder del poble (tot i aquí es mostri com fàcilment manipulable i voluble en les seves decisions, és a dir, que dramàticament, la supèrbia i l’orgull infantil de Coriolà són superats negativament per la neciesa popular i les manipulacions perverses dels seus representants). Altres intèrprets s’han fixat en aspectes menys sòcio-polítics i més de caire individual: en l’ambigua dimensió homoeròtica de la relació d’amor-odi, enveja i dependència, entre Coriolà i Aufidi; o especialment s’ha posat de relleu la importància del paper de la mare de Coriolà (una altra lady Macbeth) i en les implicacions psicològiques que se’n deriven.

FITXA TÈCNICA (Coriolanus)

William Shakespeare (1564-1616)

Data probable: 1607-08 (primera obra, Enric VI, part I, 1589 – darrera, Els dos nobles cavallers, “The two noble kinsmen”, en col.laboració amb John Fletcher, 1614).

Extensió: 3.824 versos (la més curta, La comèdia dels errors, 1.786 v – la més llarga, Hamlet, 4.024 v). Acte I: 842 versos. Acte II: 773 v. Acte III: 802 v. Acte IV: 717 v. Acte V: 690 v.

Percentatge vers (78%) / prosa (22%)

Dramatis Personae:

Caius Marci, anomenat després Coriolà (897 v); Titus Larci, general romà contra els volscos (60 v); Comini, general romà contra els volscos (286 v); Meneni Agripa, amic de Coriolà (589 v); Sicini Velutus i Juni Brutus, tribuns del poble (312 i 254 v); el jove Marci, fill de Coriolà (2 v); Nicanor, un romà (29 v); Tul.lus Aufidi, general dels volscos (275 v); lloctinent d’Aufidi (12 v); conspiradors amb Aufidi (10, 9 i 14 v); Adrià, un volsc (20 v); criats d’Aufidi (32, 36 i 49 v);  Volúmnia, mare de Coriolà (314 v); Virgília, esposa de Coriolà (35 v); Valèria, amiga de Virgília (41 v); altres personatges (senadors romans i volscos, patricis, edils, lictors, soldats, ciutadans, missatgers, criats).

Importància per nombre de versos: 1) Coriolà, 2) Meneni Agripa, 3) Volúmnia, 4) Sicini Velutus, 5) Aufidi, 6) Comini, 7) Juni Brutus.

Escena: Roma i els seus voltants, Corioli i rodalies, Antium.

CORIOLÀ: Així com dels cops, no en fujo mai, de les paraules sí.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s