JULI CÈSAR


Igual que passa a “Psicosi”  d’Alfred Hitchcock, on per a sorpresa de l’espectador assassinen  l’aparent protagonista (Marion Crane interpretada per Janet Leigh) a meitat de la pel.lícula, Juli Cèsar, que dóna títol a la tragèdia romana més popular de Shakespeare, mor a començaments de l’acte tercer, la qual cosa ens dóna una idea sobre quins són els autèntics protagonistes del drama: Marc Antoni (del qual parlarà a “Antoni i Cleopatra”) i Brutus. L’acció se situa l’any 44 aC, dos anys després que Cèsar, conquistador de la Gàl.lia i vencedor de la guerra civil contra Pompeu, fou proclamat dictador perpetu i assolís un poder tan  absolut que va fer témer el Senat per la desparició de la República Romana. És per això que Càssius i altres conspiradors decideixen que Cèsar ha de morir i busquen la participació en el complot del respectat Marc Brutus. Tot i que Cèsar és assassinat, després dels discursos funeraris de Brutus i Marc Antoni, les autèntiques claus de l’obra, els conspiradors han de fugir i seran derrotats per Marc Antoni i Octavi Cèsar, que juntament amb Emili Lèpid formaran un triumvirat per assolir el poder.

Com diu el noble Brutus:
Tots ens alcem en contra de l’esperit de Cèsar,                                                                       i en l’esperit dels homes no hi ha sang.                                                                                   Ah, tant de bo poguéssim matar-li l’esperit                                                                      sense tocar-li el cos! Però això no pot ser:                                                                            Cèsar ha de sagnar.

Justament el resultat és el contrari del desitjat: l’esperit de Cèsar sobreviu en les persones que formaran el triumvirat, i a més se li continua apareixent com a fantasma a Brutus.

El crim dels idus de març esdevindrà un ritual de sang per alliberar la pàtria de la tirania i l’excesiva ambició de Cèsar. Els conspiradors decideixen mullar-se mans i braços amb la sang de Cèsar en un moment màgic i premonitori per a la història del teatre, el cinema i l’art en general:

Banyem-nos, doncs, de sang: quantes vegades,                                                                    en països i en llengües que encara no han nascut,                                                         aquesta noble escena es reproduirà!

Com en totes les tragèdies d’ambientació clàssica, la font principal és les Vides paral.leles de Plutarc que li arriba mitjançant la traducció anglesa de Thomas North, The Lives of the Noble Grecians and Romans (1579). Shakespeare afegeix ambigüitat (i per tant riquesa) als caracters principals, retrata Cèsar amb deliris de grandesa i febleses absurdes, semidéu i mortal alhora; Marc Antoni leial a Cèsar però maquiavèl.lic i oportunista amb la situació que se li presenta; Brutus com a moralment íntegre, honorable, idealista i massa ingenu en el terreny polític, per exemple quan s’afegeix a la conspiració no fa cas als advertiments de Càssius i exigeix que se li perdoni la vida a Marc Antoni per semblar justos i o sanguinaris; en canvi entre la llista negra dels que cal assassinar feta pels triumvirs hi ha un germà de Lèpid i un nebot de Marc Antoni… sense escrúpols!

Retòricament és una obra molt potent d’un estil inspirat i profund, amb grans exemples d’oratòria. Centrals en el desenvolupament de l’argument són els discursos de Brutus i Marc Antoni: Brutus parla apel.lant a la raó del poble per fer acceptar la necessitat del crim d’estat, en canvi MarcAntoni es dirigeix als sentiments i les passions, explicant al poble que Cèsar en el seu testament els ha fet hereus i mostrant-los fins i tot les ferides del cadàver per aconseguir commoure´ls i revoltar-los.

BRUTUS. Sigueu pacients fins al final. Romans, compatriotes, amics, escolteu la meva causa i calleu perquè em pugueu sentir. Creiu-me i tingue-me respecte pel meu honor. Jutgueu amb prudència i aguditzeu l’enteniment per poder jutjar millor. Si en aquesta assemblea  hi ha algun bon amic de Cèsar, jo li dic que l’amor de Brutus a Cèsar no és pas inferior al seu. Si aleshores aquest amic em pregunta per què Brutus s’ha alçat contra Cèsar, aquesta és la meva resposta: no és que jo estimés Cèsar menys, sinó que estimava més Roma. ¿Què us estimaríeu més: que Cèsar visqués i tots vosaltres moríssiu coma esclaus, o que Cèsar morís i tots vosaltres visquéssiu com a homes lliures. Com que Cèsar m’estimava, jo el ploro. Com que n’era afortunat, me n’alegro. Com que era valent, l’honoro. Però com que era ambiciós, l’he matat. Aquí teniu llàgrimes pel seu amor, alegria per la seva fortuna, honor pel seu valor, i mort per la seva ambició. ¿Qui hi ha aquí tan servil que vulgui ser un esclau? Si hi ha un, que parli, perquè és a ell a qui he ofès. ¿Qui hi ha aquí tan bàrbar que no vulgui ser un romà? Si n’hi ha un, que parli, perquè és a ell a qui he ofès. ¿qaui hi ha aquí tan vil que no estimi la seva pàtria? Si n’hi ha un, que parli,perquè és a ell a qui he ofès. Espero una resposta.

TOTS. Ningú, Brutus, ningú.

BRUTUS. Doncs aleshores no he ofès ningú. No he fet a Cèsar més del que vosaltres podeu fer a Brutus. El motiu de la seva mort està registrat en el Capitoli. No s eli ha rebaixat res de la seva glòria, perquè n’era digne, ni se li han exagerat els seus delictes, pels quals ha sofert la mort. [Entra Marc Antoni amb altres, portant el cos de Cèsar] Aquí tenim el seu cadàver, plorat per Marc Antoni, que, encara que no hagi pres part enla seva mort, en rebrà els beneficis: un lloc a la república. ¿Qui de vosaltres no en tindrà un? I amb això em retiro perquè de la mateixa manera que he llevat la vida a qui més estimava pel bé de Roma, igualment conservo aquesta daga per quan la meva nació cregui que la meva mort és necessària.

Efectivament, Marc Antoni acabarà suïcidant-se. Entre les reaccions del poble se sent un divertit, paradoxal i tràgicament irònic “Que sigui Cèsar!”, i abans de marxar comet un altre error d’estratègia, desoint de nou els consells de Càssius (“No saps què fas! No pots permetre que Antoni parli al funeral de Cèsar. ¿No t’adones que el poble es commourà per les coses que digui”, li havia dit en l’escena anterior, prepaarnt Shakespeare magistralment la tensió):

BRUTUS: Compatriotes meus, dexeu-m´hi anar tot sol i, per l’amor que em demostreu, quedeu-vos amb Antoni. Honreu el cos de Cèsar i el discurs que li ha de donar glòria, i que Marc Antoni ara us farà amb el meu consentiment. Us ho suplico: que ningú no marxi, llevat de mi, fins que ell hagi parlat.

És curiós que el discurs de Brutus sigui en prosa (seguint les pautes de la logica i de l’oratòria barroca) i el de Marc Antoni en vers:

MARC ANTONI. Amics romans, compatriotes, presteu-me atenció: (en versió Marlon Brando)

Julio César de Joseph Leo Mankiewicz (1953).

Fitxa tècnica (Julius Caesar)

William Shakespeare (1564-1616)

Data probable: 1599 (primera obra, Enric VI, part I, 1589 – darrera, Els dos nobles cavallers, “The two noble kinsmen”, en col.laboració amb John Fletcher, 1614).

Extensió: 2.636 versos                                                                                                                   (la més curta, La comèdia dels errors, 1.786 v – la més llarga, Hamlet, 4.024 v).                                                                                                                                                                      Acte I:  574 versos.                                                                                                                      Acte II: 552 v.                                                                                                                                Acte III: 670 v.                                                                                                                                      Acte IV: 461 v.                                                                                                                                 Acte V: 379 v.

Percentatge vers (94%) / prosa (6%)

Dramatis Personae: Juli Cèsar (135 v); Octavi Cèsar (Juli Cèsar era el seu oncle-avi i l’havia adoptat com a fill, per això se’n considera hereu, segon membre del triumvirat en tensió amb Marc Antoni, 46 v), Marc Antoni (329 v); Emili Lèpid (tercer i menys important membre del triumvirat, 4 v); Ciceró (el conegut orador és executat per Marc Antoni, 9 v); Publi i Popili Lena (senadors, 2 i 2 v); Marc Brutus (l’únic idealista i dessinteressat de la conspiració, se suicida abans de ser capturat, 728 v); Caius Càssius (manipula Brutus per unir-lo a la causa contra Cèsar, després és acusat de corrupció i acaba suïcidant-se, 525 v); Deci Brutus (un dels conspiradors, persuadeix Cèsar per ignorar els presagis i acudir al Senat, 44 v); Casca, Treboni, Ligari, Metel.lus Címber i Cinna (altres conspiradors contra Cèsar, 133, 9, 15, 17 i 18 v); Flavi i Marul.lus (tribuns oposats a Cèsar, 26 i 31 v); Artemidor de Cnidos (sofista que avisa de la conspiració amb una carta però Cèsar l’ignora, 19 v); Endeví (avisa Cèsar: “compte amb els idus de març”, 18 v); Cinna el poeta (protagonista d’un acudit negre: primer és confós amb el conspirador del mateix nom i quan es declara poeta és assassinat pels seus versos dolents per la multitud revoltada, 14 v); un altre poeta (7 v); un fuster i un sabater adobaire (1 i 16 v); Titini (se suicida amb l’espasa de Càssius, 32 v); jove Cató (seguidor de Brutus assassinat per Messala, 8 v); Lucili, Messala i Volumni (seguidors i amics de Brutus i Càssius, 26, 39 i 3 v); Varró, Clitus, Claudi, Estrató, Luci, Dardani (servents de Brutus, 6, 10, 4, 33 i 3 v); Píndar (criat de Càssius, 17 v); Calpúrnia (muller de Cèsar, no vol que vagi al Senat el dia de l’assassinat doncs ha tingut un somni premonitori, 27 v); Pòrcia (muller de Brutus, leal i preocupada pel seu marit, s’acaba suïcidant, 92 v); el Fantasma de Juli Cèsar; altres personatges (senadors, ciutadans, guardes, soldats, seguidors, criats, etc.).

Importància per nombre de versos: 1) Marc Brutus; 2) Caius Càssius; 3) Marc Antoni; 4) Juli Cèsar; 5) Casca.

Escena: l’acció transcorre a Roma i després prop de Sardis i de Filipi.

Anuncios

Una respuesta a “JULI CÈSAR

  1. Està molt bé que hi posis fragments de pel.lícules basades en les obres de Shakespeare per fer més completes les entrades.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s