ANTONI I CLEOPATRA


Cleopatra és el personatge femení a qui Shakespeare dedica més atenció i, sens dubte, la figura femenina més atractiva i seductora del seu teatre (tot i que, cal tenir-ho en compte, a la seva època hagués de ser interpretada per un jovenet amb veu aguda… quin paperot!). Enigmàtica i sensual, apassionada i egoista, capriciosa i voluble, estratega i astuta, tot un caràcter que representa el poder d’Egipte i la sensualitat d’Orient, conquereix Roma conquerint els seus caps, primer Juli Cèsar i després Marc Antoni.

Pel que fa a la seva importància dramàtica només cal comparar els versos o línies de text que li dedica Shakespeare (686) amb altres personatges cabdals de les seves obres: Julieta (544) i la seva Dida (281), Desdèmona (388), lady Macbeth (265), l’Ofèlia de Hamlet (173), Margaret Page, de les alegres vídues de Windsor (306), Beatriu de Molt soroll per no res (270), Caterina o Kate, la fúria que cal amansir (219), Paulina del Conte d’hivern (340), Tamora, la dolenta de Titus Andrònic (260), Volúmnia, la mare de Coriolà (314), Titània del Somini d’una nit d’estiu (158) o Cordèlia, filla del rei Lear (118), a més de diferents reines, entre molts d’altres personatges femenins.  Però, insisteixo, Cleopatra ocupa el primer lloc en la llista dels papers femenins més extensos del teatre shakesperià, que seria així:

1. Cleopatra: 686                                                                                                                                 2. Rosalind (As you like it / Al vostre gust): 677                                                                 3. Imogen (Cymbeline / Cimbelí): 605                                                                                        4. Pòrcia (El mercader de Venècia): 588                                                                                    5. Julieta: 544                                                                                                                                      6. Helena (All’s well that ends well / Tot va bé si acaba bé): 473                                   7. Isabella (Measure for measure / Mesura per mesura): 420                                         8. La reina Caterina ( Henry VIII / Enric VIII): 391                                                           9. Desdèmona (la dona d’Otelo): 388                                                                                        10. Emília (Two noble kinsmen): 370                                                                                          (Si compten totes les intervencions de la reina Margarida a les tres parts de Enric VI ens donaria: 33 + 317 + 281 = 631, i ocuparia el tercer lloc, però en tres obres diferents.)

Per això ha estat interpretada al teatre i al cinema per excel.lents actrius, encara que la meva preferida és (for sentimental and sensual reasons) la Cleopatra de l’adaptació del còmic d’Astèrix i Obèlix amb l’aparença i formes de Mònica Bellucci (atenció als fantàstics modelets que llueix):

Els fets reals històrics que relata “Antoni i Cleopatra” segueixen , de nou, Plutarc i estan sel.leccionats, manipulats i condensats (segons l’habitual “telescoping process”) per oferir els moments més interessats del final d’aquesta relació d’amor amb implicacions polítiques fonamentals.

La cronologia ens diu el següent:

51 aC Cleopatra és coronada Reina d’Egipte.                                                                         48 aC Cleopatra sedueix Juli Cèsar.                                                                                           46 aC Juli Cèsar esdevé dictador de Roma.                                                                            45 aC Cleopatra és a Roma.                                                                                                               44 aC Assassinat de Juli Cèsar. Cleopatra deixa Roma.                                                  43 aC Marc Antoni, Octavi Cèsar i Emili Lèpid formen un trimvirat.                          42 aC Marc Antoni i Octavi Cèsar derroten Brutus i Càssius a la batalla de Filipi                                                                                                               41 aC Marc Antoni governa les províncies de l’est i esdevé amant de Cleopatra.                                                                                                       40 aC Marc Antoni es casa amb Octàvia, germana de Octavi Cèsar.     38 aC Fracàs de l’expedició de Marc Antoni contra els parts.                 34 aC Marc Antoni nomena Cleopatra Reina de Reis.                           32 aC Es dissol el trimvirat.                                                                          31 aC Octavi Cèsar derrota Marc Antoni a Àctium.                                30 aC Antoni i Cleopatra se suïciden.                                                        27 aC Octavi Cèsar esdevé emperador amb el nom d’August Cèsar.

Els primers esdeveniments (en lletra cursiva, sense menció a Cleopatra) són representats a Juli Cèsar, els posteriors (que estan en negreta) són la base històrica d’Antoni i Cleopatra, que vindria a ser una mena de continuació de l’anterior.

L’obra és la història d’un carismàtic heroi romà que sacrifica el seu immens poder i prestigi per amor, en concret, per la fascinació que sent per una dona exòtica i seductora. Una tragèdia que vincula política i erotisme i que se centra en la gradual desintegració del nefelibata Marc Antoni:

MARC ANTONI: De vegades veiem un núvol que té forma de dragó; un vapor que, a vegades, té la parença d’un lleó, d’una lata ciutadella, d’una roca balmada, d’una muntanya abrupta, d’un promontori blau, cobert d’arbres que fa senyals al món i que amb jocs d’aire enganya la mirada. […] I allò que és un cavall, amb menys d’un pensament, el núvol ens l’esborra i ho deixa tot confús com l’aigua dintre l’aigua. […] Eros, bon amic meu, ara el teu capità, és com un cos així. Ara sóc Marc Antoni, i tanmateix em costa conservar aquest perfil visible, amic.

La lluita entre Antoni i Cèsar pel poder reflecteix el conflicte entre Roma (Cèsar) i Egipte (Cleopatra), i paral.lelament entre home i dona, cap i cor, política i passió, llenguatge formal i metafòric. Al final Roma venç perquè Cèsar és fred i calculador, el seu camí ja està traçat cap a la conquesta del poder absolut (per això, també farà empressonar Emili Lèpid). En canvi, MarcAntoni es mou entre el deure i el plaer, és una ombra del que apareixia a “Juli Cèsar” i està absolutament seduït, embruixat per l’erotisme que desprèn Cleopatra, més astuta i juganera, que no deixa mai de veure’s a si mateixa com a intèrprete d’un paper, fins i tot quan està a punt de morir:

CLEOPATRA: Comediants aguts ens faran sortir a escena, i representaran les nostres festes d’Alexandria. Marc Antoni hi sortirà com un borratxo i jo veuré algun noiet xisclaire que, fent de Cleopatra, convertirà la meva majestat en actituds de puta.

Cleopatra és una figura realment fascinant, que es presenta amb tota l’escenografia adiengt per una reina de reis i la dona més bella del món, on la imaginació supera la natura, una nova Venus:

ENOBARB: La barca on ella seia, com un tron brillant lluentejava sobre l’aigua; d’or batut era la popa, i les veles de púrpura, i de tan perfumades, tots els vents emmalaltien, al seu pas d’amor. Els rems eren de plata i es movien al son de flautes, fent que l’aigua que tallaven els seguís més de pressa, com si estigués enamorada dels seus cops. I pel que es refereix a la seva persona, estava reclinada sota el tàlem, teixit amb filats d’or, i avantatjava les . […] pintures de Venus on veiem la imaginació superant la natura. Al seu costat hi havia adolescents bellísims que tenien un clot a cada galta i semblaven Cupidos somrients. Duien ventalls de tots colors, i el vent que feiem semblava que encengués les delicades galtes que pretenien refrescar i era un fer i desfer la seva feina. […] Les seves gentils dames, igual que les Nereides, o com tantes sirenes, servint-la davant seu, li feiem reverències amb moviments bellíssims. El timó el governava una donzella semblant a una sirena. […]

MECENAS: Marc Antoni l’haurà d’abandonar aviat. [doncs s’ha casat amb Octàvia]

ENOBARB: No ho farà mai. Els anys no la marceixen, ni el costum no fa malbé la seva infinita varietat. Hi ha dones que sadollen el desig que desperten, però ella, com més el satisfà, més l’estimula, perquè en ella les coses més vils es tornen nobles, i fins i tot la beneeixen els sagrats sacerdots quan es mostra lasciva.

Quina delícia! Imposible, doncs, resistir-se.

Fitxa tècnica (Antony and Cleopatra)

William Shakespeare (1564-1616)

Data probable: 1607-08 (primera obra, Enric VI, part I, 1589 – darrera, Els dos nobles cavallers, “The two noble kinsmen”, en col.laboració amb John Fletcher, 1614).

Extensió: 3.573 versos                                                                                                                   (la més curta, La comèdia dels errors, 1.786 v – la més llarga, Hamlet, 4.024 v).                                                                                                                                                                      Acte I:  562 versos.                                                                                                                      Acte II: 882 v.                                                                                                                                Acte III: 886 v.                                                                                                                                      Acte IV: 702 v.                                                                                                                                 Acte V: 521 v.

Percentatge vers (92%) / prosa (8%)

Dramatis Personae: Marc Antoni (851 v); Octavi Cèsar (421 v); Emili Lèpid (68 v); Sext Pompeu, fill de Pompeu el Gran, es rebel.la contra el triumvirat i és assassinat per ordre de Marc Antoni (140 v); Domici Enobarb, cap militar d’Antoni, quan van mal dades es passa a l’enemic però acaba morint de remordiment (355 v); Eros, es mata a si mateix abans d’obeir a Antoni que vol que el mati (47 v); Ventidi, Demetri, Filó, Escarus, Dercetas, Canidi i Sili, amics i assistents d’Antoni (30, 5, 17, 40, 21, 25 i 12 v); Agrippa, Dolabel.la, Proculeu, Mecenas, Tidias, Gal.lus i Taurus, amics i assistents de Cèsar (62, 48, 32, 38, 21, 2 i 1 v); Eufroni, ambaixador d’Antoni a Cèsar (16 v); Menas, Menècrates i Vàrrius, amics de Pompeu (64, 6 i 4 v); Mardi’a, eunuc egipci (19 v); Alexas, Seleuc i Diomedes, criats de Cleopatra (35, 5 i 19 v); un Endeví (31 v); un Camperol, porta un cistell de figues a Cleopatra on s’amagen els àspids verinosos que acabaran amb la seva vida (clown o gracias, 28 v); Cleopatra (686 v); Octàvia, germana d’Octavi Cèsar, es casa amb Marc Antoni (36 v); Càrmion (Charmian), lleial crriada de Cleopatra, mor també mossegada per un áspid (106 v); Iras, criada de Cleopatra, mor de pena quan la reina s’acomiada (26 v); altres personatges (oficials, soldats, missatgers, criats i seguicis).

Importància per nombre de versos: 1) Marc Antoni; 2) Cleopatra; 3) Octavi Cèsar; 4) Domici Enobarb;  5) Sext Pompeu; 6) Càrmion.

Escena: l’Imperi Romà (o el món): Alexandria i Egipte, Roma, Messina, el cap Misènum, Síria, Atenes, Àctium i voltants.

More infoabout Cleopatra: http://en.wikipedia.org/wiki/Cleopatra_VII

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s