Archivo mensual: octubre 2011

TOM STOPPARD: LA COSTA DE LA UTOPIA

Gran espectacle teatral al Teatre Lliure de Montjuïc, Tom Stoppard retrata la peripècia intel.lectual i política de Rússia entre 1833 i 1868 en tres parts, Viatge, Naufragi i Salvaments, en gairebé nou hores de teatre total que transcorren a Rússia, París, Londres i Ginebra. En una mena d’història de les idees hi desfilen grans figures revolucionàries de l’anarquisme i el comunisme com Bakunin, Marx, Ogariov i Herzen, o de la literatura com Belinski i Ivan Turguénev, tot lligat a un univers femení, familiar i melancónic a l’estil Txéhov. Els personatges difereixen en el mitjà per aconseguir el canvi: la destral (com cruen Bakunin i els radicals) o la paraula (com tracten de difondre amb “La Campana”, revista dels refugiats polítics de  l’exili londinenc amb què Ogariov i Herzen influiran en l’abolició de la servitud després de la mort del tsar Nicolau I. La figura de l’escriptor radical rus Aleksandr Herzen va creixent (madurant i envellint) fins agafar el protagonisme de la tercera part, que conclou amb aquestes paraules que resumeixen la seva experiència vital i una humanista presa de partit, encara que potser des del desengany, per l’individualisme no sotmès a cap teoria, la possibilitat de l’alegria i la comprensió: “Que obrin els ulls dels homes i que no els els arrenquin. El nostre sentit rau en trobar com viure en un món imperfecte, en aquest temps nostre. I no en tenim cap altre.” Com diu l’autor: “[Herzen] de mica en mica es va anar convertint en l’heroi principal d’aquella època, i en conseqüència, de la trilogia. Ell no va tenir una teoria amb la qual pogués sotmetre-ho i limitar-ho tot, com Marx. Per a ell, l’individualisme estava per damunt del col.lectivisme, i la realitat per damunt de la teoria. Segons Herzen, no cal vessar sang per a la felicitat futura, ni que hi hagi víctimes, perquè la felicitat futura depèn molt de l’atzar. La intel.ligència i la valentia són importants però no suficients, perquè la vida noté un guió escrit”.

Pàgina del teatre lliure

El muntatge, excel.lent, és del Teatre Rus Acadèmic de la Joventut de Moscou (RAMT), dirigit per Aleksei Borodin, sobretitulat en català (acabes absorbit per l’obra, que passa ràpidament i gairebé sense adonar-te que et parlen en rus): una enorme companyia de més de 100 actors excepcionals, amb un ritme escenogràfic dinàmic i coreografiat. Segons Stoppard, és la seva representació somiada. Com diu Lluís Pasqual: “Veure actuar una companyia russa acostuma a ser una festa. I aquest espectacle ens retorna l agran escola russa en un  diàleg amb l’escola anglesa, en un joc de transfussions i mirall. La RAMT, en un espectacle memorable i titànic, ens exposa un gran fresc de la història de Rússia recreada per Tom Stoppard”.

Reportatge a TV3 (Ànima)

Anuncios

NARCISO por ARGUIJO y WATERHOUSE

Crece el insano ardor, crece el engaño

del que en las aguas vio su imagen bella;                                                

y él, sola causa en su mortal querella,                                  

busca el remedio y acrecienta el daño.

Vuelve a verse en la fuente ¡caso extraño!:
del’agua sale el fuego; mas en ella
templarlo piensa, y la enemiga estrella
sus ojos cierra al fácil desengaño.

Fallecieron las fuerzas y el sentido
al ciego amante amado, que a su suerte
la costosa beldad cayó rendida.

Y ahora, en flor purpúrea convertido,
l’agua, que fue principio de su muerte,
hace que crezca, y prueba a darle vida.

Juan de Arguijo


 

Waterhouse

Ah, y un añadido de un juvenil Federico García Lorca:

Narciso.

Tu olor.
Y el fondo del río.

Quiero quedarme a tu vera.
Flor del amor.
Narciso.

Por tus blancos ojos cruzan
ondas y peces dormidos.
Pájaros y mariposas
japonizan en los míos.

Tú diminuto y yo grande.
Flor del amor.
Narciso.

Las ranas, ¡qué listas son!
Pero no dejan tranquilo
el espejo en que se miran
tu delirio y mi delirio.

Narciso.
Mi dolor.
Y mi dolor mismo.