TOM STOPPARD: LA COSTA DE LA UTOPIA


Gran espectacle teatral al Teatre Lliure de Montjuïc, Tom Stoppard retrata la peripècia intel.lectual i política de Rússia entre 1833 i 1868 en tres parts, Viatge, Naufragi i Salvaments, en gairebé nou hores de teatre total que transcorren a Rússia, París, Londres i Ginebra. En una mena d’història de les idees hi desfilen grans figures revolucionàries de l’anarquisme i el comunisme com Bakunin, Marx, Ogariov i Herzen, o de la literatura com Belinski i Ivan Turguénev, tot lligat a un univers femení, familiar i melancónic a l’estil Txéhov. Els personatges difereixen en el mitjà per aconseguir el canvi: la destral (com cruen Bakunin i els radicals) o la paraula (com tracten de difondre amb “La Campana”, revista dels refugiats polítics de  l’exili londinenc amb què Ogariov i Herzen influiran en l’abolició de la servitud després de la mort del tsar Nicolau I. La figura de l’escriptor radical rus Aleksandr Herzen va creixent (madurant i envellint) fins agafar el protagonisme de la tercera part, que conclou amb aquestes paraules que resumeixen la seva experiència vital i una humanista presa de partit, encara que potser des del desengany, per l’individualisme no sotmès a cap teoria, la possibilitat de l’alegria i la comprensió: “Que obrin els ulls dels homes i que no els els arrenquin. El nostre sentit rau en trobar com viure en un món imperfecte, en aquest temps nostre. I no en tenim cap altre.” Com diu l’autor: “[Herzen] de mica en mica es va anar convertint en l’heroi principal d’aquella època, i en conseqüència, de la trilogia. Ell no va tenir una teoria amb la qual pogués sotmetre-ho i limitar-ho tot, com Marx. Per a ell, l’individualisme estava per damunt del col.lectivisme, i la realitat per damunt de la teoria. Segons Herzen, no cal vessar sang per a la felicitat futura, ni que hi hagi víctimes, perquè la felicitat futura depèn molt de l’atzar. La intel.ligència i la valentia són importants però no suficients, perquè la vida noté un guió escrit”.

Pàgina del teatre lliure

El muntatge, excel.lent, és del Teatre Rus Acadèmic de la Joventut de Moscou (RAMT), dirigit per Aleksei Borodin, sobretitulat en català (acabes absorbit per l’obra, que passa ràpidament i gairebé sense adonar-te que et parlen en rus): una enorme companyia de més de 100 actors excepcionals, amb un ritme escenogràfic dinàmic i coreografiat. Segons Stoppard, és la seva representació somiada. Com diu Lluís Pasqual: “Veure actuar una companyia russa acostuma a ser una festa. I aquest espectacle ens retorna l agran escola russa en un  diàleg amb l’escola anglesa, en un joc de transfussions i mirall. La RAMT, en un espectacle memorable i titànic, ens exposa un gran fresc de la història de Rússia recreada per Tom Stoppard”.

Reportatge a TV3 (Ànima)

Anuncios

Una respuesta a “TOM STOPPARD: LA COSTA DE LA UTOPIA

  1. Gracias por la información me sirve de mucho para ampliar mis conocimientos sobre esta materia

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s