SIRI HUSTVEDT: L’ESTIU SENSE HOMES


“Què passa quan el teu marit decideix fer una pausa en el matrimoni i descobreixesnque la Pausa és una francesa jove? Si ets una poetessa sense gaire èxit i has passat la ratlla dels cinquanta, t’agafa un atac de nervis i et tanquen en un manicomi. I, quan et deixen anar, te’n vas al poble de la mare, i passes un estiu amb les seves amigues de la residència, i imparteixes un curs de poesia a petites bruixes adolescents, i et poses a mantenir correspondència amb un boig que t’envia missatges anònims…”

Com potser heu notat, els membres dels clubs de lectura acostumen a contemplar els personatges dels llibres exactament igual que els de fora dels llibres. El fet que uns estiguin formats per l’alfabet i els altres per músculs, teixits i ossos no té gaire rellevància. Potser pensareu que jo, que havia soportat els procediments actuals de la teoria literària, que havia emprès el gir lingüístic, que havia presenciat la mort de l’autor  i que en certa manera havia sobreviscut a la fin de l’homme, que havia tingut una vida hermenèutica, que havia albirat les apories, que m’havia desconcertat davant la différance i m’havia preocupat per la contraposició entre el sein i el Sein, per no parlar de l’a minúscula d’aquell francès tan enrevessat contraposada a la majúscula i tota una plètora de nusos i rebrecs intel.lectuals que he hagut de desfer i allisar en el curs de la meva vida, desaprovaria aquesta actitud, però si ho feu us equivocareu. Els llibres són una col.laboració entre el que llegeix i el que és llegit, i, en el millor dels casos, aquesta unió és una història d’amor com qualsevol altra.

Durant tot aquell estiu, una munió de versos i frases venien volant i se’m ficavem al cap. “Quan de cop i volta apareix un pensament sense pensador”, va dir Wilfred Bion, “és possible que sigui un pensament extraviat, lo que porti el nom i l’adreça del propietari clarament escrits al damunt o bé que sigui un pensament salvatge. El problema, si mai apareix res de semblant, és que n’hem de fer.”

Un pensament salvatge i extraviat, en el millor dels casos.

Anuncios

Una respuesta a “SIRI HUSTVEDT: L’ESTIU SENSE HOMES

  1. Qué interessant, atribuir substància als pensaments que, extraviats o salvatges, suren entre l’alfabet, la consciència i l’insconscient!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s