LANDRYS, LAUNDRY DE LADIES


Una creació col.lectiva dels alumnes de quart curs de l’Institut del Teatre que ja han esdevingut els futurs professionals del nostre teatre. Es tracta d’un muntatge multilingüe arriscat a partir de diferents textos que tracten de la condició de la dona lligats amb una sèrie de cançons tremendament interpretades i brillantment coreografiades (canten en català, anglès, francès i italià, amb 3 músics en directe), la majoria d’elles conegudíssims estàndards com “My funny Valentine”, “Baby it’s cold outside”, “Moon river”, “Blue Moon”, “Volare”…

L’escenografia potent reprodueix una bugaderia que esdevé un espai simbòlic, de vegades infern, de vegades taller que és un altre infern més quotidià on s’hi representen els rituals iniciàtics de esdevenir Dona: naixement, aprenentatge, sexe, rebel.lió, alegria, por, somni, bogeria, temptació de suïcidi i mort. Moments lírics, divertits i esfereïdors es contrasten amb els moments musicals i el jingle del somriure publicitari que ofereix l’estereotip al públic: “Landrys laundry de ladies”.

Amarga i crítica reflexió sobre el que avui anomenem “gènere”, de manera una mica absurda i simplista si ho comparem amb les paraules que s’escolen a l’escena, on predominen les escriptores suïcides: Virgionia Woolf, Sylvia Plath, Alejandra Pizarnik,  Heiner Müller, María Zambrano, Marta Galán, Letitia Ilea i un únic home, però especialíssim, les acompanya: Federico García Lorca, del qual sentim un fragment de “La casa de Bernarda Alba”. D’igual forma, set són les actrius i un únic actor, “la lady que una vegada va ser home”, vestides amb bata/mono de feina/uniforme/repressió + roba interior vermella sang/passió/sexe/infern, com si cadascuna hagués triat la seva autora favorita i una cançó on poder lluir-se després de, segur, una dura feina sota la direcció de Xavier Martínez i Ferran Martínez (musical).

En paraules de Judith Butler:

Si des d’un inici se m’atribueix un gènere, si se’m titlla de noia, sóc activament una noia, el jo que emergeix a travès d’aquest gènere és intel.ligible. Amb quins mitjans, per a quina finalitat he estat engendrada? Sempre que qüestionem el nostre gènere, correm el risc de ser anomenades monstres, quelcom que té a veure amb la tasca pacient de donar forma a la nostra impaciència per la llibertat.

Teatre Estudi, Institut del Teatre, Barcelona, 9-12 de febrer de 2012.

En definitiva, una obra potent, interessant i amb molta personalitat que podria tenir recorregut, amb actrius versàtils que ja són una realitat per a sortir a omplir els escenaris professionals amb diferents registres, grans intèrprets amb el valor afegit de pertànyer a l’especialitat de musical. Felicitats!!!

Acabem amb un poema de l’Alejandra Pizarnik que hi apareix a l’obra, quan la gàbia esdevé ocell:

EL DESPERTAR

Señor
La jaula se ha vuelto pájaro
y se ha volado
y mi corazón está loco
porque aúlla a la muerte
y sonríe detrás del viento
a mis delirios

Qué haré con el miedo
Qué haré con el miedo

Ya no baila la luz en mi sonrisa
ni las estaciones queman palomas en mis ideas
Mis manos se han desnudado
y se han ido donde la muerte
enseña a vivir a los muertos

Señor
El aire me castiga el ser
Detrás del aire hay mounstros
que beben de mi sangre

Es el desastre
Es la hora del vacío no vacío
Es el instante de poner cerrojo a los labios
oír a los condenados gritar
contemplar a cada uno de mis nombres
ahorcados en la nada.

Señor
Tengo veinte años
También mis ojos tienen veinte años
y sin embargo no dicen nada

Señor
He consumado mi vida en un instante
La última inocencia estalló
Ahora es nunca o jamás
o simplemente fue

¿Còmo no me suicido frente a un espejo
y desaparezco para reaparecer en el mar
donde un gran barco me esperaría
con las luces encendidas?

¿Cómo no me extraigo las venas
y hago con ellas una escala
para huir al otro lado de la noche?

El principio ha dado a luz el final
Todo continuará igual
Las sonrisas gastadas
El interés interesado
Las preguntas de piedra en piedra
Las gesticulaciones que remedan amor
Todo continuará igual

Pero mis brazos insisten en abrazar al mundo
porque aún no les enseñaron
que ya es demasiado tarde

Señor
Arroja los féretros de mi sangre

Recuerdo mi niñez
cuando yo era una anciana
Las flores morían en mis manos
porque la danza salvaje de la alegría
les destruía el corazón

Recuerdo las negras mañanas de sol
cuando era niña
es decir ayer
es decir hace siglos

Señor
La jaula se ha vuelto pájaro
y ha devorado mis esperanzas

Señor
La jaula se ha vuelto pájaro
Qué haré con el miedo

“El testament d’Amèlia” és el romanç tradicional (musicat perMiquel Llobet) que obre i tanca l’espectacle:

Malalta, està malalta,
la filla del bon rei.
Els metges la visiten,
però no saben quin mal té.

També hi va sa mare,
ja no hi ha remei.
Filla, la meva filla,
de quin mal vos dolgueu.

Mare, la meva mare,
penso que bé ho sabeu.
Metzines me n’heu dades
que em maten el cor meu.

Ai que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells (2)

Filla, la meva filla,
d’això vos confessareu,
quan vos ‘gueu confessada
el testament fareu.

Totes les meves joies
als pobres donareu.
Totes les meves robes
són per la mare de déu.

Ai que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells (2)

Filla, la meva filla,
i a mi què em deixareu.
Mare, la meva mare,
a vos el marit meu.

Perquè el tingueu en cambra
tothora que vulgueu.
Perquè el beseu de dia
tal com de nit ja feu.

Ai que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells…

Ill, she’s ill
the good king’s daughter,
the doctors visit her
but they don’t know where
the pain comes from

Her mother is also there,
it’s unvoidable,
daughter my daughter,
which is the pain
that makes you suffer

Mother, my mother
I think you perfectly know,
you gave me the medicines
that are killing my heart

My heart strips off,
as a bunch of carnations.

Daugther, my daughter
you will confess this,
once you have confessed,
you will make the will.

All my jewels will be given
to the poor people,
all my clothes to the mother of God.

My heart strips off,
as a bunch of carnations.

Daughter, my daughter,
what you will leave me?
Mother, my mother
I’ll leave you my husband.
And yoy will be able
to have him whenever
you want in your room.

And you’ll be able to kiss him
during the day as you
already do at night.

My heart strips off,
as a bunch of carnations…

Versió cantada per Serrat:

L’Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure,
comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me’l sabeu.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla,
d’això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Tot a la Mare de Déu.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com ja fa molt temps que feu.

Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

Anuncios

4 Respuestas a “LANDRYS, LAUNDRY DE LADIES

  1. Una gran obra y una mejor actuación de grandes profesionales que recogen el fruto de años de estudio y sacrificio detrás del telón, excelente escenografia y composición musical. Una curiosa e inquietante mezcla de la condición de ser mujer.

    Muy recomendable a quienes disfrutan

  2. mª alba cortadellas

    Felicito al director, als actors i actrius i també als músics.
    Una bona interpretació musical i una actuació divertida i ben treballada
    Enhorabona!

    Mª Alba

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s