DOS POEMES DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


RES NO M’AGRADA TANT

 

res no m’agrada tant

com enramar-me d’oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

 

cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

 

m’agrada molt el pimentó torrat,

 mes no massa torrat, que el desgracia,

 sinó amb la aquella carn molla que té

 en llevar-li la crosta socarrada.

 

l’expose dins el plat en tongades incitants,

 l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal

 i suque molt de pa,

 com fan els pobres,

 en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

 

després, en un pessic

 del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

 agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,

 eucarísticament,

 

me’l mire en l’aire.

 de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

 

cloc els ulls i me’l fot.

 

estelles

ELS AMANTS



No hi havia a València dos amants com nosaltres.

 Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

 Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

 Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

 De sobta encara em pren aquell vent o l’amor

 i rodolem per terra entre abraços i besos.

 No comprenem l’amor com un costum amable,

 com un costum pacífic de compliment i teles.

 Es desperta, de sobta, com un vell huracà,

 i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

 Jo desitjava, a voltes, un amor educat

 i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

 ara un muscle i després el peçó d’una orella.

 El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

 i tenim l’enyorança amarga de la terra,

 d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

 Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

 Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

 Les Estances de Riba i les “Rimas” de Bécquer.

 Després, tombats en terra de qualsevol manera,

 comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

 que no estem en l’edat, i tot això i allò.

 No hi havia a València dos amants com nosaltres,

 car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

La música que sona al fons del recitat de l’Ovidi és una cançó popular valenciana “Esta nit farà lluneta”, aquí interpretada per la Coral de la Universitat d’Alacant:

Anuncios

2 Respuestas a “DOS POEMES DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

  1. Esta nit farà lluneta… Esta cançoneta té una lletra alternativa, propia de Benimagrell. Pregunta-li-la a Irene, i que te la cante…

    • Ja conec altres versions i he sentit a la Irene cantar-la moltes vegades, inclosa la del “botifarreta”. PEr internet vaig trobar una altra que deia:

      Esta nit fa bona nit
      i demà farà bon sol,
      la crià del boticari
      s’ha cagat en el llençol
      (i sa mare la torcava
      amb una fulla de col).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s