Archivo de la categoría: Teatro clásico

PARKING SHAKESPEARE: AL VOSTRE GUST O ALL YOU NEED IS LOVE

PARKING SHAKESPEARE

Al vostre gust o “All you need is Love”

Les paraules de Shakespeare i un grapat d’excel.lents actors transformen màgicament l’espiral del parc de l’Estació del Nord en el bosc d’Arden, un espai que esdevé el símbol de l’art de la comèdia i del poder de l’amor.

Quan veiem que uns nobles desterrats de la cort decideixen gaudir-ne de la vida pastoril encisats per una nova Arcàdia, ens oblidem de seguida de la malícia i l’ambició que els han portat fins allí  (el duc Frederic i Oliver) i ens deixen endur, gràcies al poder de l’humor i l’enginy de Shakespeare, i sobretot pel plaer de la conversa i les ganes de jugar dels personatges: no ens cal un follet Puck per encisar-nos; només cal que Rosalina es vesteixi d’home (Ganímedes) per seduir Roland, el fill petit de Roland de Boys (destre en la lluita però no tant en els versos que dedica a la seva estimada), i que la seva cosina Cèlia (Aliena en el bosc d’Arden) enamori i redimeixi el malvat germà gran, Oliver, que l’havia foragitat. Si a això afegim dues parelles més, els clowns Pedra-de-Toc i Audrey, i els pagesos Silvi i Febe, per arrodonir la comèdia amb un happy end de quatre matrimonis finals, ens trobem amb un espectacle rodó on predomina una il.lussoria joia de viure que ens fa sonriure i de vegades riure a cor que vols.

Ni tan sols ens podem prendre seriosament el melancòlic Jaques (que al final de l’obra es retira del món amb un penedit duc Frederic), amb el seu fantàstic discurs sobre les set edats de la vida (“El món es com un escenari; / homes i dones en són els actors; / tots fan les seves pròpies entrades i sortides, / i un mateix home hi pot fer molts papers…”), i més aviat ens quedem amb les paraules burletes de Ganímedes/Rosalina adreçades al seu enamorat Roland: “Aquest pobre món té quasi sis mil anys d’edat i durant tot aquest temps no hi ha hagut mai cap home que morís en nom seu, és a dir: per motius d’amor.” Esmenta les històries de Troilus i Crèsids i d’Hero i Leandre i conclou: “Però tot això són mentides: els homes s’han anant morint de tant en tant i els cucs se’ls han menjat, però l’amor no hi té res a veure”.

No obstant, Al vostre gust, com a pur divertiment, si alguna cosa ens diu és que l’amor tot ho canvia, tot ho remou, tot ho transforma i que si en aquesta vida alguna cosa ens cal, no pot ser res més que l’amor.

Un altre estiu més la companyia Parking Shakespeare ens fa un regal preciós: més nombrosa que altres anys, amb una mica més de vestuari, amb la mateixa simplificació màgica de l’escenografia, i sobretot amb un poderós treball actoral (no podem destacar ningú perquè tots están magnífics, duplicant i fins triplicant papers, amb un equilibri d’acció i paraula perfecte) sota la dirección de Llàtzer García, ens porten una altra comèdia de Shakespeare, i si no em descomto ja en van sis meravelloses tardes d’estiu amb Shakespeare in the park as we like it.

Moltes gràcies!

(imatges agafades d’internet)

SHAKESPEARE IN THE PARK IS PARKING SHAKESPEARE: NIT DE REIS O EL QUE VULGUEU

http://www.parkingshakespeare.com/nit-de-reis/

http://www.parkingshakespeare.com/wp-content/uploads/Dossier-premsa-Nit-de-reis-Cia.-Parking-Shakespeare.pdf

WHAT TOU WILL!

nitdereis_gran

No ha faltat a la seva cita estiuenca la companyia Parking Shakespeare, aquesta vegada amb Nit de Reis o El que Vulgueu, una de les comèdies més agraïdes de l’autor doncs es basa en el pur joc convencional dels recursos que en la seva època eren garantia d’aventura i comicitat: els germans bessons (amb els equívocs que això comportarà), Viola i Sebastià, que se separen en un naufragi i que desconeixen què s’ha fet l’un de l’altre (recurs propi de la novel.la bizantina), la disfressa (en aquest cas Viola que es transforma en Cesarió), els embolics amorosos i les parelles equivocades (Orsino enamorat d’Olívia; Olívia enamorada de Cesarió, que fa de missatger de l’amor d’Orsino i en realitat és Viola; Viola, disfressada de noiet, enamorada del seu senyor, Orsino; una estranya atracció per part d’Antonio pel noiet a qui ha salvat la vida després d’un naufragi, Sebastià, que és el germà bessó d’Olívia i que apareixerà al final embolicant la troca, etc., etc., però amb final feliç de conveniència gairebé per a tothom, tret del majordom ridícul i pedant, Malvolio (memorable la seva aparacició amb mitges verdes i lligacames), víctima de les burles d’una colla de personatges divertídissims cretas per Shakespeare amb l’únic propòsit de dir i fer bestieses (els senyors Andreu Caraeixut i Tobies Rot, el bufó Festa, l’entremeliada Maria…). Sempre s’ha destacat el crit de revenja final de Malvolio com una taca negra dins d’aquest univers buf i intrascendent, una vaga amenaça que podria propiciar una continuació de l’obra, quelcom com “Malvolio o ara el que ell vulgui”.

Com sempre, una meravella: l’escenari de l’espiral en una tarda calurosa d’estiu molt ple, el públic entregat, la versió (el treball de direcció i l’ús de l’eficaç traducció de Salvador Oliva, actualitzada amb petites i divertides referències a l’actualitat) i la companyia d’actors EXCEL.LENT i els recursos escenogràfics mínims i enginyossísims, com ara com s’ho fan perquè els bessons s’assemblin, la màquina d’escriure que apareix per redactar les cartes d’amor i de desafiament, o l’acompanyament musical, cabdal en l’obra original de Shakespeare doncs l’amor es nodreix de la música, com diu Orsino al començament de l’obra.

Així que… torna-la a tocar Parking Shakespeare, cada tarda a les 19 hores (menys els dimecres), fins al 4 d’agost, al Parc de l’Estació del Nord.

Versió i direcció / Iban Beltran
Traducció / Salvador Oliva
Fabià / Elies Barberà
Orsino / Òscar Bosch
Maria / Mireia Cirera
Viola / Ester Cort
Sebastià / Adrià Díaz
Festa / José Pedro García Balada
Malvolio / Pep Garcia-Pascual
Antoni / Carles Gilabert
Olívia / Ariadna Matas
Senyor Andreu Caraeixut / Santi Monreal
Senyor Tobies Rot / Ricard Sadurní
Ajudant de direcció / Carles Ollé
Música / Òscar Castellà
Disseny Gràfic / Edgar Riu
Vestuari / Parking Shakespeare
Producció i comunicació / Eli Guasch
Producció Executiva / Pelevin S.L
Direcció artística / Pep Garcia-Pascual

La-companyia-Parking-Shakespeare nit1

SHAKESPEARE: ANTONI I CLEOPATRA

La mort de Cleopatra és el començament del personatge: la vida i la mort engendren la literatura, i William Shakespeare se’n fot de si mateix i de la poesia i del teatre de la seva època (i de totes):

CLEOPATRA. …versaires ronyosos ens faran anar en poemes fora de to. Comediants ganuts ens plantificaran damunt l’escena, inventant els banquets d’Alexandria; Antoni hi sortirà com un borratxo, i jo veuré un galifardeu doneta empetitint la meva majestat amb els escarafalls que fa una puta.

(Acte cinquè, escena segona)

SHAKESPEARE AL PARC: TREBALLS D’AMOR PERDUTS

Parking Shakespeare ens ofereix Love’s Labour’s Lost (Penes d’Amor Perdudes en la versió de Salvador Oliva), una poc coneguda comedia que se situa en Navarra, on el rei i tres cortesans del seu seguici (Biron, Longaville i Dumain) han fet vot de retir espiritual durant tres anys per defugir els plaers mundanals i dedicar-se a l’estudi:

Per l’amor, pels diners i per la vanitat sóc mort; viure només per estimar la saviesa.

Tot i les protestes de Biron, intenten dur a terme el seu vot contranatura que aviat serà trencat per la presència de la princesa de França i tres dames (Rosalina, Maria i Caterina) de les quals s’enamoren els nostres volubles cavallers. Tot s’embolica graciosament amb la presència de diferents personatges que donen a l’obra un to de farsa desenfadat que beu dels “stock characters” de la commedia dell’arte i del teatre popular: el criat graciós, el pedant, el fool, ximple o pallasso, el vell alcavot, els camperols… Especialment destacables són els papers còmics de l’extravagant i fantasiaire espanyol Don Adriano de Armado (referència burleta a la recent derrota de l’Armada invencible), el seu patge Arna, l’algutzir Llonze i els salvatges camperols Préssec i Jaquineta, el servidor de la princesa, Boyet… Més complicades resulten les figures dels dos pedants, el rector Mossèn Nataniel, i el mestre d’escola, Holofernes, que amb el seu parlar (tot i ser exposat com a paròdia) barroquitzen i allunyen l’0bra del públic actual.

En fi tot disposat per a declarar una nova guerra de sexes (on triomfen l’amor i la vida sobre l’ascetisme i les dones sobre els homes) on demostrar que la natura humana s’adiu més fàcilment a la comèdia que a la tragèdia, encara que al final n’hi apareix la seva ombra amb la notícia de la mort del rei de França i l’obligada marxa de les dones que, ara sí de debò, imposen als seus enamorats una prova d’un any de separació (coincidint amb el dol) per aquilatar la veritat del seu amor que fins ara ha estat un galanteig frívol i sense veritable compromís:

Aquest nostre festeig no acaba com a les comèdies: no es casen en Joan i la Joana. Potser la cortesia de les dames ha fet del nostre joc una comèdia.

Aquesta és la comèdia que, com cada estiu, ens regala la companyia Parking Shakespeare a l’espiral del Parc de l’Estació del Nord, amb un treball d’actors fantàstic i una versió reduïda, despullada d’elements accesoris  i actualitzada que sobta per la seva frescura i pel tractament proper de situacions, referències i personatges: hi ha molts exemples destacables, com el vestuari i les cançons que acompanyen les dames de la cort de França (autèntiques pin-ups cantant Girls just wanna have fun o Stop in the name of love, o jugant a la pilota inflable), l’aparició de don Adriano de Armado com a señorito andaluz, la jota navarra que canturreja el rei, la representació final que ofereixen a les convidades (en comptes de la molt atrotinada i absurda desfilada de les Nou Celebritats, es representa un entremés de Cervantes molt adient al tema principal de l’obra, El juez de los divorcios) i un llarg reguitzell de petits detalls deliciosos i gran decisions molt encertades, com ara simplificar el paper dels dos pedants en un de sol (no sé si per necesitats del repartiment, com passa amb les dames i cavallers que de quatre passen a ser tres) o el recurs a Cervantes ja esmentat, o la tradició de la cançoneta final de comiat.

 

 

 

 

 

No us la perdeu: no és fàcil assistir a la representació d’aquesta obra i molt menys en una versió com aquesta (dirigida per Marilia Samper) en uns temps tan dolents per a la cultura. A més, personalment em serveix per a rellegir l’obra que proposen cada estiu i imaginar quina serà la propera (llençlo una proposta per a l’estiu vinent: Les alegres casades de Windsor amb els actors que fan de Préssec i de Jaquineta com a John Falstaff i la senyora Page!).

Treballs d’amor perduts per Parking Shakespeare (8tv)

 

LOS SONETOS DEL PERRO DEL HORTELANO

En la Oncena parte de las comedias de Lope de Vega Carpio (Madrid, 1618) salía a luz El perro del hortelano.Comedia de delicioso argumento, refiere la historia de amor entre Diana, condesa de Belflor, y su secretario, Teodoro, un apuesto joven que no tiene más patrimonio que su ingenio, sus letras y su pluma. En esta obra, el ingenio lo va a poder todo, mas habrá que contar con la complicidad del público, a quien se ruega oculte el secreto del protagonista:

Con esto, senado noble,
que a nadie digáis se os ruega
el secreto de Teodoro,
dando, con licencia vuestra,
del perro del hortelano
fin la famosa comedia.


LOS SONETOS DE “EL PERRO DEL HORTELANO” DE LOPE DE VEGA

“¿qué me quieres, amor?”

1 (DIANA, CONDESA DE BELFLOR)              

Mil veces he advertido en la belleza,
gracia y entendimiento de Teodoro,
que, a no ser desigual a mi decoro,
estimara su ingenio y gentileza.

Es el amor común naturaleza,
mas yo tengo mi honor por más tesoro;
que los respetos de quien soy adoro
y aun el pensarlo tengo por bajeza.

La envidia bien sé yo que ha de quedarme,
que si la suelen dar bienes ajenos,
bien tengo de qué pueda lamentarme,

porque quisiera yo que, por lo menos,
Teodoro fuera más para igualarme,
o yo, para igualarle,fuera menos.

2 (DIANA)

«Amar por ver amar envidia ha sido,
y, primero que amar, estar celosa
es invención de amor maravillosa
y que por imposible se ha tenido.

De los celos mi amor ha procedido
por pesarme que, siendo más hermosa,
no fuese en ser amada tan dichosa
que hubiese lo que envidio merecido.

Estoy sin ocasión desconfïada,
celosa sin amor, aunque sintiendo;
debo de amar, pues quiero ser amada.

Ni me dejo forzarni me defiendo;
darme quiero a entender sin decir nada;
entiéndame quien puede, yo me entiendo.»

3 (TEODORO, SU SECRETARIO)

«Querer por ver querer envidia fuera,
si quien lo vio sin ver amar no amara,
porque, si antes de amar no amar pensara,
después no amara, puesto que amar viera.

Amor, que lo que agrada considera
en ajeno poder, su amor declara;
que como la color sale a la cara,
sale a la lengua lo que al alma altera.

No digo más, porque lo más ofendo
desde lo menos, si es que desmerezco
porque del ser dichoso me defiendo.

Esto que entiendo solamente ofrezco;
que lo que no merezco no lo entiendo,
por no dar a entender que lo merezco».

4 (TEODORO)

¿Puedo creer que aquesto es verdad?
Puedo, si miro que es mujer Diana hermosa.
Pidió mi mano, y la color de rosa,
al dársela, robó del rostro el miedo.

Tembló; yo lo sentí, dudoso quedo.
¿Qué haré? Seguir mi suerte venturosa;
si bien, por ser la empresa tan dudosa,
niego al temor lo que al valor concedo.

Mas dejar a Marcela es caso injusto;
que las mujeres no es razón que esperen
de nuestra obligación tanto disgusto.

Pero si ellas nos dejan cuando quieren
por cualquiera interés o nuevo gusto,
mueran también como los hombres mueren.

5 (MARCELA. AMADA DE TEODORO Y CRIADA DE DIANA)

¡Qué mal que finge amor quien no le tiene!
¡Qué mal puede olvidarse amor de un año,
pues mientras más el pensamiento engaño,
más atrevido a la memoria viene!

Pero si es fuerza y al honor conviene,
remedio suele ser del desengaño
curar el propio amor amor extraño;
que no es poco remedio el que entretiene.

Mas ¡ay! que imaginar que puede amarse
en medio de otro amor es atreverse
a dar mayor venganza por vengarse.

Mejor es esperar que no perderse,
que suele alguna vez, pensando helarse,
amor con los remedios encenderse.

6 (DIANA)

¿Qué me quieres, amor? ¿Ya no tenía
olvidado a Teodoro? ¿Qué me quieres?
Pero responderás que tú no eres,
sino tu sombra, que detrás venía.

¡Oh celos! ¿Qué no hará vuestra porfía?
Malos letrados sois con las mujeres,
pues jamás os pidieron pareceres
que pudiese el honor guardarse un día.

Yo quiero a un hombre bien, mas se me acuerda
que yo soy mar y que es humilde barco,
y que es contra razón que el mar se pierda.

En gran peligro, amor, el alma embarco,
mas si tanto el honor tira la cuerda,
por Dios, que temo que se rompa el arco.

7 (TEODORO)

Si aquesto no es amor, ¿qué nombre quieres,
amor, que tengan desatinos tales?
Si ansí quieren mujeres principales,
furias las llamo yo, que no mujeres.

Si la grandeza excusa Los placeres,
que iguales pueden ser en desiguales,
¿por qué, enemiga, de crueldad te vales,
y por matar a quien adoras, mueres.

¡Oh mano poderosa de matarme!
¡Quién te besara entonces, mano hermosa,
agradecido al dulce castigarme!

No te esperaba yo tan rigurosa,
pero si me castigas por tocarme,
tú sola hallaste gusto en ser celosa.

8 (TEODORO)

Bien al contrario pienso yo dar medio
a tanto mal, pues el amor bien sabe
que no tiene enemigo que le acabe
con más facilidad que tierra en medio.

Tierra quiero poner, pues que remedio,
con ausentarme, amor, rigor tan grave,
pues no hay rayo tan fuerte que se alabe
que entró en la tierra, de tu ardor remedio.

Todos los que llegaron a este punto,
poniendo tierra en medio te olvidaron;
que en tierra al fin le resolvieron junto.

Y la razón que de olvidar hallaron
es que amor se confiesa por difunto,
pues que con tierra en medio le enterraron.

 9 (MARCELA)

¿Qué intentan imposibles mis sentidos
contra tanto poder determinados?
Que celos, poderosos declarados,
harán un desatino resistidos.

Volved, volved atrás, pasos perdidos,
que corréis a mi fin precipitados;
árboles son amores desdichados,
a quien el hielo marchitó floridos.

Alegraron el alma las colores
que el tirano poder cubrió de luto;
que hiela ajeno amor muchos amores.

Y cuando de esperar daba tributo,
¿qué importa la hermosura de las flores,
si se perdieron esperando el fruto?

SHAKESPEARE: EL MERCADER DE VENÈCIA

Nova (i polèmica) versió al TNC: Shakespeare més actual que mai…

PARKING SHAKESPEARE: EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU

PARKING SHAKESPEARE o EL SOMNI D’UN VESPRE D’ESTIU

Shakespeare no necessita gaires recursos per esdevenir tot un gran espectacle: només la paraula poètica ja sosté tota la màgia d’una nit (un vespre) d’estiu, i si hi afegim uns bons actors (fins i tot bons quan fan d’actors dolents, com és el cas de la companyia d’artesans que representa “Píram i Tisbe” dins l’obra) ja tenim una nova obra de “Parking Shakespeare” al Parc de  l’Estació del Nord, tots els dies (menys els dimecres) a les 19 h fins el 31 de juliol. L’adaptació de Joan Maria Segura (seguint la traducció excel.lent del Salvador Oliva) afegeix un toc “barceloní” al muntatge incloent uns suposats jardiners de “Parcs i Jardins” amb mono verd que serán els actors de la comèdia. Molt interessant, com sempre, l’aprofitament dels pocs recursos emprats (el carretó de jardineria, els monos que es transformen en meravellosos vestits “atenencs”…) i l’acompanyament de l’entorn “boscós” (l’únic inconvenient és que els parcs de Barcelona no són tan grans com els de Londres i sovint el so dels trànsit o de les activitats del parc pot molestar). Finalment, un  aplaudiment per incloure una reivindicació contra les retalladles en el teatre que, en aquest cas, han afectat molt injustament i brutalment  i a darrera hora el festival Shakespeare de Mataró: http://www.festivalshakespeare.com/

Tot i la barbàrie dels polítics, as usual, som molt afortunats per la nostra cita anual amb Parking Shakespeare per la Voluntat (bonica paraula). Aprofiteu-la!

Titània (Ariadna Matas) i Oberon (Pep Garcia-Pascual) de Parking Shakespeare (foto de “El Periódico”)

AND AS IMAGINATION BODIES FORTH

THE FORMS OF THINGS UNKNOWN, THE POET’S PEN

TURN S THEM TO SHAPES, AND GIVES TO AIRY NOTHING

A LOCAL HABITATION AND A NAME…

http://parkingshakespeare.com/

PROJECTES ANTERIORS DE PARKING SHAKESPEARE:

LA COMÈDIA DELS ERRORS

L’AMANSIMENT DE LA FÚRIA